dijous, de juny 30, 2016

Els Germans Le Nain


 1640-45, Le Nain, Tres homes i un noi. National Gallery, Londres

Si senzillament dic "Le Nain", i la majoria de la gent és sincera, el més probable és que la resposta sigui Qui?, acompanyada d'una cara que indicaria que jo m'he tornat boig. Potser algú del meu voltant fos un amant de la pintura del Gran Siècle, a les hores seria ell el que em posaria en un comprimís, ja que potser em preguntaria Quin?, i sincerament això és un pèl complicat d'explicar, fins i tot pels entesos en la matèria. El que em descol·locaria molt és que algú em digués "M'encanten el quadres  dels camperols", encara que ambdós tindríem un punt en comú.

 1630, Antoine Le Nain, Tres joves músics. Los Angeles County Museum of Art

 1635, Mathieu Le Nain, Al·legoria de la Victòria. Musée du Louvre, Paris

 1635-40, Le Nain, Nativitat amb una torxa. Col·lecció Privada

 1635-40, Le Nain, Adoració dels pastors. The National Gallery, Londres

 1636, Le Nain, Nativitat de la Verga. Notre-Dame, Paris

 1638, Le Nain, Sant Miquel oferint les seves armes a la Mare de Déu. Saint-Pierre, Nevers, França

1640, Le Nain, Camperols davant una casa. Fine Arts Museums of San Francisco

Els germans Le Nain eren tres, Antoine, Louis i Mathieu, famosos, valorats i buscats durant les seves vides. Però la fama no perdura i l'ànima humana és inconstant, així que s'aniran esvaint fins a desaparèixer. Però, també és veritat que la vida és una roda i tot torna, així que 150 anys després ens hi trobarem amb el seu ressorgiment. La seva obra va ser admirada i venerada per artistes com: Gustave Courbet, Paul Cézanne, Edouard Manet i Georges Braque.

 1640, Le Nain, L'oració en família. The Frick Art and Historical Center, Pittsburgh

 1640, Louis Le Nain, Interior amb família de camperols. Louvre, Paris

 1640-45, Le Nain, Jugadors de cartes. Musée Granet, Aix-en-Provence, França

 1640-45, Le Nain, El descans del genet. Victoria and Albert Museum, Londres

 1642, Le Nain, Reunió musical. Musée du Louvre, Paris

 1642, Louis Le Nain, Interior de pagès amb un vell tucant la flauta. Louvre - Kimbell Art Museum

1640-45, Louis Le Nain, Camperols. National Gallery of Art, Washington, D.C.

La veritat és que aquests tres germans continuen en certa mesura sent un misteri, ja que és molt poc el que coneixem d'ells. Que varen néixer al voltant de 1600 a Laon, a la Picardía, al nord de França. Que Antoine i Louis, els germans gran i mitjà, van morir el 1648, però les seves dates de naixement exactes segueixen sent mera especulació. Mathieu, el petit, va néixer l'any 1607 i va morir al 1677. Que cap al 1629 els germans es van traslladar a París, però no se sap res sobre la seva formació. De la mateixa manera que ningú està segur sobre les adjudicacions, ja que les obres estan signades únicament amb un "Le Nain".  De fet crec que estem davant la primera comunitat o col·lectiu d'artistes de la història de l'art.

 1642, Louis Le Nain, El menjar dels camperols, Musée du Louvre, Paris

 1643, Le Nain, Preparació per la dansa. Lowther Estate Trust Collection, Lowther Castle, Penrith

 1644, Le Nain, Retrat del comte de Tréville. Col·lecció Privada

 1646, Antoine Le Nain, Missa Pontifícia. Musée du Louvre, Paris

 1647, Antoine Le Nain, Retrats en un interior,. Musée du Louvre

 1650, Le Nain, L'enterrament de Crist. Museum of Fine Arts, Boston

+ Informació:

 https://fr.wikipedia.org/wiki/Fr%C3%A8res_Le_Nain

dimecres, de juny 15, 2016

Bruce Davidson


 John i Kate Wall, Patagonia, Arizona,  1955

"Oh people you’re a documentary photographer. I don’t even know what that means. Oh people say you are a photojournalist. I’m rarely published in journals. Oh then yore a fine art photographer. Then I say I’m not. I aspire to be a fine photographer."

Bruce Davidson

 John i Kate Wall, Patagonia, Arizona,  1955

Bruce Davidson, és un fotògraf prou diferent de qualsevol altra, no hi definició per a ell i tampoc vol que el qualifiquin de dins un tipus determinat. Compromès amb la realitat la seva càmera retrata de forma fidel la vida, fins i tot quan es tracta de temes durs o complicats. El cas és que veure les seves fotos no et deixa indiferent. Aquesta exposició, una visió general de tota la carrera de l'artista, que abasta més de cinquanta anys de treball continu, ens mostra el compromís de Davidson amb els ambients precaris, vulnerables i reals de l'existència diària de la gent. Ell mira allà on els demès giren la cara.

  Widow of Montmartre, 1956

  Widow of Montmartre, 1956

 Jimmy Armstrong, Palisades, Nova Jersey, 1958

 Jimmy Armstrong, Palisades, Nova Jersey, 1958

  Brooklyn Gang, 1959

  Brooklyn Gang, 1959

  Brooklyn Gang, 1959

  Brooklyn Gang, 1959

"I’m just a humanist. I just photograph the human condition as I find it. It can be serious. It can also be ironic or humorous. I’m political, but not in an overt way. Of course, everything we do in life is political. Almost everything."

Bruce Davidson

 Women with baby carriages. London, England, 1960

 Beach of Brighton. 1960. Cockles and Whelks

 London, 1960

 England / Scoland, 1960

 Birmingham, Alabama, 1963

 Washington D.C.,1963

East 100 Street, Harlem, New York, 1966-1968

 Bessie Gakaubowicz, Garden Cafeteria, N. Y,, 1973-1976

 Garden Cafeteria, Nueva York, 1973-1976

  Subway, New York, 1980

  Subway, New York, 1980

Fins al 28 d'agost a la Casa Garriga Nogués  (Fundació Mapfre), Carrer de la Diputació, 250, Barcelona


+Informació:

http://exposiciones.fundacionmapfre.org/exposiciones/ca/brucedavidson/
http://erickimphotography.com/blog/2012/10/09/15-lessons-bruce-davidson-can-teach-you-about-street-photography/

divendres, de juny 03, 2016

La Mirada de Julia Margaret Cameron


Julia Margaret Cameron fotografiada pel seu fill Henry Herschel Hay Cameron, c-1870. Victoria and Albert Museum, Londres

"My aspirations are to enable photography and to secure it for the character and uses of high art by combining the real and ideal and sacrificing nothing of truth by all possible devotion to poetry and beauty."

Julia Margaret Cameron a Sir John Herschel, 31 Desembre 1864


Julia Margaret Cameron (1815-1879), de la que aquest any se celebra el 200 aniversari del seu naixement, ha esdevingut una de les fotògrafes més importants i de les més innovadores del segle XIX.

 Alfred Tennyson 1865, Julia Margaret Cameron, Victoria and Albert Museum, Londres

 Whisper of the Muse, Retrat de G.F. Watts, Julia Margaret Cameron, 1865. Victoria and Albert Museum, Londres

 William Michael Rossetti, Julia Margaret Cameron, c-1865. Victoria and Albert Museum, Londres

 Christabel, Julia Margaret Cameron, 1866. Victoria and Albert Museum, Londres

John Frederick William Herschel, Julia Margaret Cameron, 1867. Victoria and Albert Museum, Londres

 Mrs. Herbert Duckworth, Julia Margaret Cameron, 1867. Gilman Collection, Purchase, Alfred Stieglitz Society Gifts, 2005

 Thomas Carlyle, Julia Margaret Cameron, 1867. Metropolitan Museum, NY

 Julia Jackson, Julia Margaret Cameron, 1867. Victoria and Albert Museum, Londres

 Charles Darwin, Julia Margaret Cameron, 1868, printed 1875. Victoria and Albert Museum, Londres

Henry Cole, Julia Margaret Cameron, 1868. Victoria and Albert Museum, Londres

Totes les seves fotografies mostren una profunda sensibilitat espiritual i una perspectiva decididament femenina, Qualitats queden perfectament reflectides  en els seus retrats: Thomas Carlyle, Charles Darwin, John Herschel, Alfred Tennyson i G. F. Watts, com als retrats de dones i nens, tant individualment com en grups. La seva mirada és la d'una dona independent que es mou dins els ambients intel·lectuals del moment; escriptors, artistes, científics ...

 Annie, Julia Margaret Cameron, 1864. Victoria and Albert Museum, Londres

 Paul and Virginia, Julia Margaret Cameron, 1864. Victoria and Albert Museum, Londres

 Peace, Julia Margaret Cameron, 1864. Victoria and Albert Museum, Londres

 Resting in Hope; La Madonna Riposata, Julia Margaret Cameron, 1864. Victoria and Albert Museum, Londres

 Devotion, Julia Margaret Cameron, 1865. Victoria and Albert Museum, Londres

 Hosanna, Julia Margaret Cameron, 1865. Victoria and Albert Museum, Londres

 Circe, Julia Margaret Cameron, 1865. Victoria and Albert Museum, Londres

 Sappho, Julia Margaret Cameron, 1865. Victoria and Albert Museum, Londres

 May Day, Julia Margaret Cameron, 1866. Victoria and Albert Museum, Londres

 The Mountain Nymph Sweet Liberty, Julia Margaret Cameron, 1866.Metropolitan Museum, NY

 The Dream, Julia Margaret Cameron, 1869. Victoria and Albert Museum, Londres

I Wait (Rachel Gurney), Julia Margaret Cameron, 1872. J. Paul Getty Museum, Los Angeles

Juntament amb el desenvolupament del moviment Prerafaelites, les fotografies de Cameron ens mostren no només dones seductores i amants, sinó també mares i àvies expressant el seu amor cap als nens en escenes de la vida quotidiana. El seu món és també un espai de dones i família, i és justament aquest context el que fa el seu treball tan fascinant, una explosió d'emotiva maternitat.

+ Informació:

http://www.vam.ac.uk/
http://www.sciencemuseum.org.uk
http://www.artgallery.nsw.gov.au/exhibitions/julia-margaret-cameron/
http://www.metmuseum.org/exhibitions/listings/2013/julia-margaret-cameron
http://www.getty.edu/art/exhibitions/cameron/
http://www.npg.org.uk/whatson/exhibitions/2003/julia-margaret-cameron.php