dimecres, d’agost 26, 2015

Aristides Maillol, Retorn als orígens



"Aquestes idees arcaiques, gregues, foren la gran novetat que Maillol aportà en el corrent de l'escultura moderna. El que s'ha d'estimar dels antics no és pas la seva antigor; és la seva permanent, renovada novetat, que deuen a la naturalesa i a la raó, que en la naturalesa descobreixen.
   Josep Pla. "Arístides Maillol, escultor" dins Homenots, 3a sèrie. OC XXI, 1

El Vendrell (Baix Penedès), Noia ajupida, Fundació Deu

Barcelona (Barcelonès), Estiu, Jardins de MNAC

Girona (Gironès), Tors de Venus, Delegació de la Generalitat

Perpinyà (Rosselló), Mediterrània, Casa de la Vila

Perpinyà (Rosselló), Venus del collaret, Plaça de la Llotja

 Perpinyà (Rosselló), Estiu, La passejada dels plàtans

 Perpinyà (Rosselló), La banyista, La passejada dels plàtans

Ceret (Vallespir), Dolor, Monument als morts, Plaça de la llibertat o del Castell

Portvendres (Rosselló), Monument als morts, Plaça de l'Obelisc

Esculpir és una font d'alegria per a l'artista. . . . Atacar la matèria primera, de manera gradual per extreure d'ella una forma seguint la pròpia voluntat, o, de vegades, la inspiració del mateix material: això li dóna a l'escultor una gran alegria.
 Aristides Maillol

 Elna (Rosselló), Pomona, Monument als Morts, Plaça de les Garrofes

Elna (Rosselló), Bust d'Esteve Terrús, Plaça de les Garrofes

Sant Cebrià (Rosselló), Banyista, Plaça Maillol

Banyuls de la Marenda (Rosselló), Monument als morts, Illa Grossa Mediterrània, Jardins del Museu Maillol

Banyuls de la Marenda (Rosselló), Monument als morts, Illa Grossa Mediterrània (Detall)

Banyuls de la Marenda (Rosselló), Monument als morts, Illa Grossa Mediterrània (Detall)

Banyuls de la Marenda (Rosselló), Mediterrània, Tomba de Maillol, Jardins del Museu Maillol

 Banyuls de la Marenda (Rosselló), Illa de França, Passeig Marítim

 Banyuls de la Marenda (Rosselló), Noia jove recolzada, Homenatge a Cézanne, Avenue du Fontaulé

Banyuls de la Marenda (Rosselló), Harmonia, Primer Estat, Casa de la Vila

+ Informació

http://www.museemaillol.com/


diumenge, de juliol 26, 2015

El Celler de la Societat Agrícola de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)

Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)
Façana principal del celler. Imatge: Josep Giribet

Per regla general quan sentim parlar de recuperació o restauració del patrimoni artístic tenim la tendència a pensar en quadres, escultures, palaus, esglésies, etc. Poques vegades o quasi mai pensem en el patrimoni industrial, fàbriques, colònies, naus, elements que pensem que no posseeixen aquest valor artístic que sí que donem per cert a totes les altres. Això és un error que ha dut al fet que bona part d'aquest patrimoni, en el moment que ha perdut el seu ús original, s'hagi malmès o hagi desaparegut, perdent d'aquesta manera part de la historiografia i de la possibilitat de reconstrucció històrica, tant social com arquitectònica i cultural. Pensem que moltes d'aquestes construccions eren no sol l'expressió del progrés econòmic i d'enriquiment de l'aleshores potent burgesia catalana o de les societats cooperatives, que feia una exhibició de poder sinó un orgull per les poblacions on aquestes edificacions s'aixecaven, per la qual cosa grans arquitectes del moment es varen fer càrrec de la seva construcció.

Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)
Façana lateral del celler. Imatge: Josep Giribet

El Celler de la Societat Agrícola de Rocafort de Queralt és una d'aquestes magnífiques construccions que han arribat fins el nostres dies, i que gràcies a la col·laboració entre l'Obra Social de la Caixa i el Departament de Cultura acaba de ser restaurat dintre del programa "Cellers Cooperatius" que porten a terme conjuntament les dugues institucions abans esmentades per a recuperar edificis històrics d’aquest tipus de gran valor artístic i patrimonial.

Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)
Ceràmica a la façana amb la data de construcció. Imatge: Josep Giribet

Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)
Ceràmica a la façana. Imatge: Josep Giribet

El Celler de la Societat Agrícola de Rocafort de Queralt data de l'any 1918, i va significar el "debut" d'un dels grans especialistes en construccions agroindustrials de Catalunya, Cèsar Martinell, essent una gran plataforma per la seva carrera.

Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)
Vista dels arcs parabòlics. Imatge: Josep Giribet

Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)
Vista de la nau, amb coberta de teula a dues vessants sobre encavallada de fusta. Imatge: Josep Giribet

Segon paraules Joan Fuguet i Sans, doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona, la construcció d'aquest celler "era la més important i significativa que es produïa als nostres pobles des de la construcció dels temples parroquials del segle XVIII" i com a tret característic va ser l’únic que va rebre ajut econòmic directe de la Mancomunitat de Catalunya a través de la Caixa de Crèdit Comunal.

+ Informació:

Joan Fuguet Sans, "El celler del Sindicat Agrícola de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà): primera obra agrària de l'arquitecte Cèsar Martinell, 1918", a Aplec de Treballs, 8, CECB, Montblanc, 1988, p. 39-57.

Joan Fuguet Sans,"L'arquitectura dels cellers cooperatius a la Conca de Barberà (1900-1923)", a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 18, Barcelona, 1989, p. 235-255.

dimecres, de juliol 15, 2015

Pere Català i Pic


 1940-1950,  Retrat de Pere Català i Pic realitzat pel seu fill Pere Català i Roca

"La fotografia troba la seva personalitat, i arraconant tots el tòpics manllevats, sorgeix amb una nova estètica, amb nous elements emocionals propis i es fa senyora del camp on impera el blanc i el negre absoluts, estrident, esmaltat. Ens comença a donar abstraccions de la forma, profunditats de vaguetat infinita, sorpreses de realitat invertida, arrenca líriques notes de la duresa d'un contrast i exalta la realitat desapercebuda a una monumentalitat inigualada"

Pere Català i Pic, Mirador, 14 de febrer de 1935

24 de juny de 1918, Inauguració de la Biblioteca Popular Valls, l'orador va ser Eugeni d'Ors

 24 de juny de 1918, Inauguració de la Biblioteca Popular Valls, l'orador va ser Eugeni d'Ors 


 1920-1930, Montblanc, vora el riu

 1924, Sant Joan, Festa Major de Valls. Arxiu Municipal de Valls

 1930, Les dues colles de Valls actuen simultàniament en la diada de festa major de Sant Joan

 1931, Castellers enfilant un castell a la plaça del Blat de Valls, MNAC 

 1931, Festes de la Candela de Valls, Ball de la Primera. MNAC

 1931, Ball de bastonets. Ritme, agilitat, color, vista...MNAC

 1931, Festes de la Candela de Valls Ball, de la Primera. MNAC


"El món està cobert de coses que tenen personalitat i expressió, que tenen una variabilitat d'expressions, i el que cal és veure, i més que veure comprendre amb subtilesa i intensitat"

 1931, Vista nocturna de la façana il·luminada del banc de Valls. MNAC

 1931, Xocolata Juncosa, MNAC

 1933, Sense Títol. MNAC

 1935, Sense títol. MNAC

 1935, Vas de cristall. MNAC

 1947, Indústries Gràfiques Cantín. MNAC

 1935, Sense Títol. MNAC

 1935-1936, Billy. MNAC

 Publicat el 24 d'octubre de 1936 a la Vanguardi, Aixafem el Feixisme. MNAC

"Cal no oblidar que la publicitat també revela, i en gran manera, el grau de civilització d'un poble"

Pere Català i Pic, Mirador, 1932


+ Informació:

http://museunacional.cat/ca/Pere Català i Pic
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere Català i Pic
https://www.facebook.com/PereCatalaiPic


dissabte, de juliol 04, 2015

Manuel Malagrida: "Cigarrillos París", el Cartell Modernista al Museu de La Garrotxa

 Manuel Malagrida i Fontanet amb Teresa Pons i Pulles, Fons Manuel Malagrida

Una de les joies del Museu de la Garrotxa  (Olot) és la col·lecció de 46 cartells de "Cigarrillos París" dissenyats, entre els anys 1900-1901, per els dos concursos convocats per l'industrial Manuel Malagrida i Fontanet, i que van aconseguir aplegar als principals artistes del moment: Alphonse Mucha, Ramon Casas, Xavier Gosé, Laureà Barrau entre molts d'altes.

1897, Alphonse Maria Mucha

La vida de Manuel Malagrida, fill d'emigrants italians i emigrant ell mateix, és absolutament fascinant i intentar fer una síntesi és una mica difícil, hi ha material per fer una gran pel·lícula, únicament apuntar que va néixer a Olot l’any 1864, va emigrar a l’Argentina amb 26 anys, després de treballar a Barcelona i París. Deu anys després de la seva arribada, era considerat l’empresari més important de la industria del tabac al país llatinoamericà i propietari de "Cigarrillos París".

Manuel Malagrida i Fontanet, Fons Manuel Malagrida

L’any 1903 Manel Malagrida va contraure matrimoni amb Teresa Pons i Pullès, boda que va ser considerat l'esdeveniment social de l'any. De mica en mica es desvincula de la seva relació amb l’Argentina i s’estableix a cavall entre Barcelona (Casa Malagrida, Passeig de Gràcia 27) , Premià de Mar i Olot. A partir de 1910 seran contínues les seves aportacions a la millora de la ciutat, penseu en la presència del seu nom a la ciutat d'Olot, començant pel nom de l'Eixample o la Torre Malagrida, així com també les donacions a institucions benèfiques.

1900, "Shagu Sharra", Cándido Villalobos

1900, "Fides", Antonio Vaccari

1900, "Jugend", Aurelio Jimenez

1900, "Matilde", Fernando Fades

1900, "Boulevardier", Decoroso Bonifanti

1900, "Satán", Antonio Vaccari

1900, "¡Levántate y Fuma!", José María Cao Luaces

El concurs organitzat l’any 1900 es convocà a nivell argentí i tingué gran ressò en la comunitat artística del moment. S’hi van presentar 118 propostes. El segon concurs, de l’any 1901, es va internacionalitzar la participació, fet que provocà un augment notable del nombre de propostes rebudes, passant de les 118 del 1900 a les 555 de la segona edició. D’aquest segon concurs cal destacar la participació de Ramon Casas, Xavier Gosé o Laureà Barrau entre molts altres.

 1901, "Amor", Aleardo Villa

 1901, "Irredento", Leopoldo Metlincovitz

 1901, "Montmatre", Ramon Casas i Carbó

 1901, "Berta", Laureà Barrau

 1901, "Gamin", V.P. Tapin

 1901, "Romanesque", Xavier Gosé

 1901, "Briomel", Belmiro de Almeida

Manuel Malagrida va morir a Barcelona el dia 15 de maig de 1946, Les seves despulles descansen al seu panteó al Cementiri de Montjuïc.

 + Informació:

http://www.olotcultura.cat/cigarrillos-paris/
http://www.olotcultura.cat/wp-content/uploads/cigarrillos_paris.pdf