divendres, febrer 27, 2015

White Monks: A Life in Shadows

 Abadía de San Isidro de Dueñas (Palencia)

"White Monks: A Life in Shadows" és un projecte de la fotògrafa documentalista i directora cinematogràfica britànica Francesca Phillips. Aquest treball neix de la curiositat d'entendre el significat de la vida monacal. Desentranyar el enigma del monjos, i sobre tot la llegendària ordre de Trapa. Què pot dur a una persona a allunyar-se del món i concentrar la seva vida en la seva fe, quina estranya força acompanya, des de fa segles, a aquests homes?.

 Monestir de La Oliva (Navarra)

 Abadía de San Isidro de Dueñas (Palencia)

 Monestir de San Pedro de Cardeña (Burgos)

Monestir de La Oliva (Navarra)

 Monestir de San Pedro de Cardeña (Burgos)

 Abadía de San Isidro de Dueñas (Palencia)

 Monestir de San Pedro de Cardeña (Burgos)

 Monestir de La Oliva (Navarra)

  Monestir de San Pedro de Cardeña (Burgos)

 Abadía de San Isidro de Dueñas (Palencia)

 Monestir de La Oliva (Navarra)

 Abadía de San Isidro de Dueñas (Palencia)

 Monestir de La Oliva (Navarra)

  Monestir de San Pedro de Cardeña (Burgos)

 + Informació:

http://www.francescaphillips.com/


dijous, febrer 19, 2015

Modest Urgell: Un Estat d'Ànim


 Paisatge amb figura, Museu d'Art de Girona

Els paisatges de Modest Urgell (Barcelona, 1839-1919) posseeixen una atmosfera, un color i uns temes que son la negació del estereotip de paisatge mediterrani (naturaleses càlides i amables, de brillant cromatisme, plenes de sensualitat meridional). Un estereotip  creat pels impressionistes francesos i que van continuar pintors com Matisse, entre d'altres. Els paisatges de Modest Urgell ens parlen de malenconia i solitud, recreant una Catalunya desolada i trista pròpia de un sentiment Romàntic. Anys més tard trobarem aquest mateix sentiment a l'obra de Salvador Espriu, en concret a l'inoblidable "Assaig de càntic en el temple" que esquincen el paper amb el mateix poètic lament amb què va esquinçar els seus llenços el pinzell del pintor.

 Platja de la Rabassada (1870), Museu d'Art de Girona

 El toc d'oració (1876), MNAC

 Muralles de Girona (1880), Museu d'Art de Girona

 Paisatge (1885-1895), MNAC

Marina (1892) Museu d'Art de Girona

Deixeble de Martí Alsina, i també de Gustave Courbet, la influencia del Realisme i el Naturalisme serà ben present a la seva obra amb un manifest rebuig de qualsevol tema de tipus fantasiós o pintoresc, el seu pinzell recull assumptes corrents que mai pretendrà idealitzar o ennoblir, però, d'altra banda, és innegable que els seus paisatges resten vestits d'un àuria romàntica. Llums crepusculars que es dissolen, per breus moments, en harmonia de vermells, desolats cementiris o marines nues, despullades de tot lo superflu.

Cementiri, Col·lecció Fons d'Art Caixa Sabadell

Cementiri, Col·lecció Fundació Gala-Salvador Dalí.

"Assaig de càntic en el temple"

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu

Costes de Catalunya (1864), Museu d'art de Girona

Barca a la vora de l'estany de Banyoles (1897), MNAC

El riu (1899), Col·lecció Garreta Rovira

També podem observar com, a l'obra de Modest Urgell, l'home, quan apareix, és un element més, petit i minimitzat amb la naturalesa que és la gran protagonista de la seva pintura.

El mateix de sempre (1896), MNAC

Tot plegat, un univers que ens recorda al pintor alemany Caspar David Friedrich, provocant-nos un estat d'ànim malenconiós.

Fins el 24 de Maig, al Museu d'Art de Girona, es pot veure: Modest Urgell (1839-1919). Fons del Museu d'Art de Girona

+ Informació:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Modest_Urgell_i_Inglada
http://eudaldcamps.com/2015/01/13/urgell-fisic-i-metafisic/




dissabte, febrer 14, 2015

Madame Cézanne vista per Paul Cézanne


Dona jove amb els cabells solts. Paul Cézanne (ca. 1873-1874). Primer retrat de Hortense Fiquet, Col·lecció Privada 

Paul Cézanne i Hortense Fiquet es van conèixer l'any 1869, quan ella tenia dinou anys i treballava per a un enquadernador, i ell tenia trenta anys. El primer retrat de l'Hortense va ser pintat tres anys després. Potser podríem esperar que Paul Cézanne representés l'intel·lecte i la independència de l'Hortense, però ens trobem amb el retrat d'una noia que trobava Bonica. Un esbós a l'oli que la mostra amb els cabells llargs, quasi com un quadre de Paul Gauguin, nua amb tan sols un penjoll a tocar del seu pit. El resultat va ser que Paul Cézanne no va quedar satisfet. A partir de llavors, ella apareixerà amb els cabells recollits en un monyo i les seves mans unides .

 Madame Cézanne en una butaca vermella (c. 1877), Paul Cézanne. Museum of Fine Arts, Boston

Des de Pigmalió fins ara, la història de l'art està plens de muses que alhora han seduït i embogits els artistes que es van esforçar per captar la seva semblança. Aquest és el cas de Paul Cézanne i la seva eterna model i esposa, Hortense Fiquet. Un total de 29 retrats al llarg de les tres dècades que van estar junts, un reflexa de la profunditat de la unió entre l'artista i el seu model, i del vincle que els unia.


Madame Cézanne cosint (ca. 1877), Paul Cezanne. Nationalmuseum,  Estocolm

Retrat de Madame Cézanne amb un vestit a ratlles (1883-85), Paul Cézanne. Yokohama Museum of Art

Retrat de Madame Cézanne, (ca. 1885), Paul Cézanne.  Col·lecció Privada

Retrat de Madame Cézanne (1885-87), Paul Cézanne,  Musée d'Orsay, Paris

 Retrat de Madame Cézanne, (ca. 1885-88) Paul Cezanne. Musée d’Orsay, Paris.

Madame Cézanne és un tema constant que posa de relleu la infinita varietat de la creació artística de Cézanne, la seva capacitat d'experimentació tant amb la forma com amb el el color. Hortense, la seva dona, desapareix sota el pes acumulat dels retrats, deixant només Hortense la model, la aparença física es transfigura sota la percepció i el pinzell del pintor. Al s. XIX ser artista no era simplement replicar la realitat, sinó modelar la realitat com a forma de reflectir un geni individual.

 Retrat de Madame Cézanne (1886-87) Paul Cézanne.  Philadelphia Museum of Art

 Madame Cézanne amb un vestit vermell (1888-1890), Paul Cézanne. Metropolitan of N.Y.

Madame Cézanne en una cadira groga, (ca. 1888-90) Paul Cézanne. The Art Institute of Chicago

 Retrat de Madame Cézanne amb un vestit vermell, (ca. 1888-90) Paul Cézanne, Museu de Arte de Sao Paulo

Retrat de Madame Cézanne (1890) Paul Cézanne,  Musée de L'Orangerie, Paris

Madame Cézanne al Conservatori (1891), Paul Cézanne. Metropolitan of N.Y.

En aquest moment el Metropolitan de Nova York ha tingut la gran idea, de per primera vegada, reunir gran part d'aquests retrats i donar una visió de conjunt, què ens dugui a fer-nos la pregunta d'on està l'Hortense real davant Hortense model.

+ Informació:

http://www.cezannecatalogue.com/
http://www.metmuseum.org/


divendres, febrer 06, 2015

Eros (Ερως)

s.IV aC, Afrodita cuidant d'Eros (360-340 aC). Tàrent, Museu Arqueològic Nacional

"A Eros, dispensador d'aromes. Jo t'invoco, gran Eros, font del dolç plaer, sant i pur, i encantador a la vista; dards, i ales, impetuós desig ferotge, jugues amb els déus i els mortals, foc errant: àgil i ductil, guardià de les claus del cel i de la terra, de l'aire i les extensions marines, de tots els regnes fèrtils que la terra conté, pel qual el tots els pares Deus la vida sostenen, o trist Tàrtar està condemnada a seguir, eternament, en la seva profunditat; a tu tots els diversos regnes de la natura obeeixen, que governes sol, amb universal influència, vina, beneït poder, consideren que aquests focs místics, i aparta lluny aquestos bojos desitjos il·lícits "..

Himne Òrfic nº 58 a Eros (himnes grecs s.III aC al s. II dC)


 Tàrent, Museu Arqueològic Nacional

Ah! és un descarat! Què de viatges no m'ha fet fer, a mi la seva mare? Fer-me descendir diverses vegades a la muntanya Anada per culpa de Anquises de Ilion, altres vegades anar al Líban, pel meu jove assiri (Adonis) que ell ha rendit als ulls de Prosèrpina, i m'ha robat la meitat del meu amor? Li he amenaçat que si continuava fent-ho, li trencaria l'arc i el carcaix, i li tallaria les ales. Una vegada fins i tot li vaig copejar el darrere amb la meva sabatilla, i s'espanta i plora per un minut o dos, però s'oblida al moment següent.

Llucià de Samosata, "Dialogui Deorum", Afrodita - Selene


s.IV aC, Phiale apula,  amb escena dionisíaca, Ruvo di Puglia, Museu Nacional Jatta


 s.VI aC, Museu Arqueològic de Xipre Nicòsia 

s.VI aC - s.V aC, Lekythos (500-415), Civita Castellana, Museu Agro Falisco

 s.V aC, Kylix (490-470) aC, Tarquínia Museu Arqueològic Nacional

s.V aC, El Gabinet Secret, Àmfora, Museu Arqueològic de Nàpols.

 s.VI aC, Eros volant sobre el mar i portant una flor (510-500 aC)Attic red-figure Kylix obra de Kachrylion,  Museu Arqueològic Nacional de Florència

 Arquer, Museu Arqueològic de la Fundació Palo-Ungaro, Bitonto

Joiosos els que, tranquils i sense transports furiosos, usen amb moderació i castedat dels llits d'Afrodita, quan Eros el de cabells d'or ens llança les dues fletxes dels plaers, una de les quals fa la felicitat i l'altra després ens trasbalsa la vida! Et suplico, oh bellíssima Cipris, que desviïs dels nostres llits aquesta fletxa! Sigui'm concedit una mica de bellesa i d'amors castos, gaudexi jo d'una Afrodita moderada, i rebutgi els plaers sense mesura!

Eurípides, "Ifigènia en Aulis"

 s.V aC, Kylix (490-480 aC), Museu Arqueològic Nacional, Florència

s.IV aC, Kalix Krater "El Rapte d'Europa" (380 aC), Goulandris Museu de l'Art Ciclàdic

L'amor mancat de mesura
no aporta als humans
renom o virtut; però,
si Cipris es manté en els seus límits, no hi ha
una altra deessa que més grata als homes resulti

No em fereixin, senyora, els auris dards que impregnes
amb els precisos filtres eròtics.

Eurípides, Medea I.627-634

 s.V aC, Meidias Painter, hídria amb Afrodita i Adonis, Greek, (425-400 aC), Museu Arqueològic Nacional de Florència

s.V aC, Triptolemos Painter, Tondo d'un Kylix (470 aC), Tarquínia Museu Arqueològic Nacional

 s.V aC, Kylix, 490-480 aC.  Museu Arqueològic Nacional de Florència

s.V aC, Pelike, Museu Arqueològic de Tarquínia

"Es diu que Pisístrat també tenia un amant noi, Kharmos, i que li va dedicar l'estàtua d'Eros a l'Acadèmia, on els corredors en la cursa de la sagrada torxa encenen les seves torxes."

Plutarc, Vida de Soló 1. 4 

 s.VI aC, Processó Fàl·lica (Phal·lephoria), (560 aC) Museu Arqueològic Nacional de Florència

+ Informació: