"L’Automanifest" (1967), Antoni Padrós
Se ha inaugurado en el Arts Santa Mònica, la exposición la muestra comisariada por Vicenç Altaió y Julià Guillamon "La Revolta Poètica (1964-1982)"
En palabras de Julià Guillamon y Vicenç Altaió entre 1964 y 1982 aquí se produjo una renovación cultural que tuvo como protagonistas a la poesía y los poetas. Años marcados por la crisis y el final del franquismo, durante los cuales los poetas se propusieron un estallido de imaginación y creatividad frente a la mediocridad imperante.
"Corrandes d'exili"
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededeu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Pere Quart
La exposición "La Revolta Poètica 1964-1982" nos acerca a lo sucedido en el mundo cultural, tanto del pop como la poesía visual, el arte conceptual, los poemas objeto, los festivales folk, los festivales de poesía, las revistas de creación, las utopías editoriales. Y nos hace sentir la voz de poetas desde Marta Pessarrodona, Narcís Comadira o Francesc Parcerisas a Carles Hac Mor, Biel Mesquida o Enric Casasses. Fruto de un trabajo de investigación que ha permitido, con un lenguaje dinámico recrear el clima aquellos años y conectarlos con la actualidad. sacando a la luz una gran cantidad de material inédito manuscrito y mecanografiado, fotografías, dibujos, revistas, libros ilustrados.
Bernardette Serrahima y Francesc Parcerisas en el puerto de Ibiza 1974
La exposició arranca en 1964, cuando la cultura anglosajóna comienza a sustituir a la francesa como referente de los nuevos poetas que hacen de lectores de filología hispánica en las universidades inglesas. El movimiento pop y su conexión con el realismo poético de Gabriel Ferrater, Marta Pessarrodona, Narcís Comadira y Francesc Parcerisas así como el nacimiento de pop catalán: Guillermina Motta "Los snobs" de Marta Pessarrodona y Pau Riba conecta con el folk americano.
Els snobs
Tenen la constant de la inconstància,
tenen el costum de coses noves,
no tenen regles que els limitin,
però no falta mai qui els imiti.
Els snobs,
pobrets els snobs,
tantes coses com se’ls deuen en als snobs.
Parlen d’una angoixa que no senten,
parlen d'una nàusea que no coneixen,
parlen fins i tot de supervivència
sense saber tan sols què és l’existència.
Citen en Sartre i en Pavese,
canten Brassens i Jacques Brel,
ignoren olímpicament
tot el que sigui normal i corrent.
No tenen forces suficients
per a alimentar un al·licient;
no tenen forces suficients
per a seguir l'establert corrent.
S'hauria de crear, s'hauria d’inventar
una nova terra per a ells;
s'hauria de crear, s'hauria d'inventar
una nova comprensió per a ells.
A ells, que idolatren sols el moment, els snobs,
jo els faria un monument, als snobs.
Jo que no puc donar consells
perquè jo, jo sóc amb ells.
Marta Pessarrodona - Guillermina Motta
Noia de porcellana
Noia de porcellana
buscava una ànima dintre teu
i això era com buscar
papallones blanques damunt la neu.
Noia de porcellana
la teva entranya és plena de vent
una brisa de maig
amb pètals de rosa és aire innocent.
Noia de porcellana
tot el teu cos és un recipient
a punt per ser omplert d'aigua
i posar-hi un lliri quan ve el bon temps.
Noia de porcellana
buscava força en el teu parlar
i això era com buscar
papallones blaves damunt la mar.
Noia de porcellana
d'una mirada et van trencar un braç
semblaves indignada
com una santa sense beats.
Noia de porcellana
tota ets tan fràgil que t'has tancat
sota d'una campana
que sona dolça i és de cristall.
Noia de porcellana
buscava llum en la teva pell
i això era com buscar
papallones d'aire allà on bufa el vent.
Noia de porcellana
tens la mirada ben transparent
la pell de cel·lofana
i la carn translúcida i repel·lent.
Noia de porcellana
què vols que et donin no donant res
ets freda i inhumana
i et preocupes de cinc a set.
Pau Riba
Se revisa la influencia en la poesía de aquellos años del movimiento hippy y el uso de referentes de la cultura de masas en la obra de Pere Gimferrer y Terenci Moix. La revuelta poética se presenta en paralelo a la subversión plástica de Antoni Padrós (que colabora en los primeros libros de Marta Pessarrodona), Eduard Arranz-Bravo (que establece una relación de complicidad con Francesc Parcerisas que se traduce en varios proyectos comunes) o Albert Porta (Zush / Evru).
Pere Gimferrer yTerenci-Moix en la Plaça Universitat (1965)
Antoni Llena, Eugènia Balcells, Carlos Campos Mundó, Santi Pau, Carles Santos, Francisco Torres, Benet Rossell, Jordi Pablo, Antoni Muntadas y Fina Miralles.
Catifa de papers pintats (1967), Antoni Llena, MACBA
Petjades (1976), Fina Miralles, Museu d'Art de Sabadell
La poesía concreta, se hace eco de la crisis del lenguaje propia del siglo XX, el poema se convierte en objeto. Cada uno de sus componentes es sometido a un análisis crítico que cuestiona la naturaleza misma de la poesía, los medios de producción cultural y la relación del poeta con sus lectores.
"Homenatge a Bruegel el Vell"
En aquesta nit nostra té cada cop més interès parlar
tots junts de la carícia dels vestits que desllinden
l'home del món, la carn de l'instrument de treball.
Perquè estem recordant el vell Bruegel i els seus
primaverals blaus que allunyen els camps
i l'or polsós del blat i dels capells de palla,
els ramats indòcils com fulles de coure
i el glaç i la neu del poble que pateix
l'hivern i la injustícia d'una terra
feta a mida d'una llei senyorial.
(Recordeu que va néixer el 1528 a la ciutat de Breda.)
Parlem de l'exemple del vell Bruegel
perquè l'amor al treball i a la vida de l'oci,
amb camperols sorruts que juguen a bitlles
i patinadors que rellisquen i cauen de cul,
té totes les expressions més belles en la mà
del mestre flamenc. En aquesta nit fosca
en un minso país com el nostre encara s'esmunyen
idealistes cabòries del que hauria d'ésser i no és.
I ell, Bruegel el vell, mort en plena verema,
agafà uns color i amb els dits del cor
ens proposà la història de tota l'estètica:
'jo pinto la vida dels homes'.
Descobriu-vos el cap.
Homes que es banyen", Francesc Parcerisas
El pop y lo conceptual, la experiencia lisérgica y el rigor minimalista confluirán en los dos grupos de publicaciones más significativas de principios de los setenta: la revista Tarotdequinze y la col·lecció 1068. Las dos salidas del taller de serigrafía Aiguadevidre, de Jaume Vallcorba, Pucci Vilurbina y Oriol Treserra. En el ambiente politizado de finales del franquismo, revistas y festivales proponen una subversión imaginativa.
En el caso de la colección 1068, que fue la primera aventura editorial de Jaume Vallcorba, cada uno de los cinco libros utiliza un formato, un tipo de papel y un tratamiento gráfico diferente. La revista Tarotdequinze utiliza también diferentes papeles y tipografías para transmitir un mensaje de libertad creativa.
Un antecedente de este estallido de formas y colores es el "Grup de Folk" que en los últimos años de la década de los setenta fue una alternativa a la Nova Cançó.
Hoja de propaganda del "Primer Festival Popular de Poesía Catalana" (diseño: Juan Llopis)
Cartel del Césped Price diseñado por Vitrola, 1975.
En este apartado se reviven y se confrontan estos dos festivales. A partir de las dos películas que se filmaron (una, en 35 mm. Pere Portabella, la otra, en 8 mm. El grupo de Tarotdequinze) y de toda la documentación que se conserva: las convocatorias, los carteles, las cartas de respuesta y los testimonios de los que participaron.
"Nocturn Per a Acordió"
A Josep Aragay
Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
-que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles).
Joan Salvat-Papasseit
Litografía de Joan Miró
Se presentan dos proyectos teatrales nacidos en la Universidad Autónoma de Barcelona, en contacto con los poetas del Gespa-Price: "Nocturno para acordeón", el primer espectáculo del grupo Dagoll-Dagom sobre textos de Joan Salvat Papasseit y "Quiriquibú" de Teatre de l'Escorpí sobre textos de Joan Brossa.
Taula de poetes | Foto de Pilar Aymerich
Los poetes Miquel de Palol, Jaume Creus, Antoni Tàpies-Barba, Xavier Bru de Sala, Miquel Desclot, Vicenç Altaió y Ramon Balasch fotografiados por Pilar Aymerich en una mesa redonda de la revista Serra d'Or de febrero de 1974.
Los poetas de los setenta se agrupan en proyectos editoriales que toman como modelo colecciones históricas como "La Mirada" o "Club dels Novel·listes", dirigidas por los propios creadores. En 1973 aparece Llibres del Mall, en 1974 Poesia Tres i Quatre y la colección Ausiàs March, en 1975 la colección Cristalls, en 1976 Guaret, en 1977 Tafal, en 1979 Poesia dels Quaderns Crema.
Cubiertas diseñadas por Joan-Pere Viladecans
Las principales editoriales de poesía colaborarán con los artistas: especialmente Joan-Pere Viladecans que durante casi diez años hizo las cubiertas de Llibres del Mall. Cada libro, un emblema con figuras geométricas, vectores, números y letras.
Llibres del Mall y Quaderns Crema serán dos opciones opuestas: modernismo y postmodernismo, la poesía al servicio de un proyecto nacional o como retorno al orden.
En 1980 se publican dos antologías que estudian la revuelta poética de los setenta: "Las últimas tendencias de la poesía catalana (1968 - 1979)" de Vicenç Altaió y Josep M. Sala-Valldaura y "La nueva poesía catalana" de Joaquín Marco y Jaume Pont. Las diferentes opciones estéticas, vinculadas a grupos y editoriales, se radicalizan: experimentalismo, vanguardismo, posmodernismo, subjetivismo, romanticismo, formalismo.
"Bruixa de dol" (1977)
Maria-Mercè Marçal
I
ZODÍAC
Lligo els records i tanco la maleta:
que engoleixi aquest llast l'avenc marí.
Que els peixos cusin la boca d'un destí
amarinat en aigües de desfeta.
Fem joc de nou a l'estranya ruleta
i llancem daus inèdits al camí.
Lladres gasius, amb el foc per botí,
cremem el darrer full de la llibreta!
Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,
l'arbre i el cor, la fulla i el verí
i ens fem penyora d'amor a la bestreta.
I, conjur del mal astre, a l'endeví,
apuntem cels, amb pinzell de poeta
on fan la trena el cranc i l'escorpí.
III
Aquest mirall em diu que sóc ben sola
i no hi fa res que el trenqui en mil bocins.
He enfilat el carrer trist que va a escola
i em marco, amb guix, entorn, els meus confins.
La lluna riu, dins la nau que s'endola.
I jo sembro amb pedretes els camins
que em duen cap a mi, nit meva endins.
Baixo al meu pou, amb bleix de corriola.
Tu, lluna, rius, i em vesteixo de lluna.
M'arrenco el collaret d'agres estrelles
i el mar se les empassa d'una a una.
I et prenc el cor segur amb què cabdelles
el teu destí, per fer, amb cartes velles,
un solitari nou sobre la duna.
Miquel de Palol, Biel Mesquida, Maria-Mercè Marçal, Narcís Comadira, Carles Hac Mor, Feliu Formosa, Francesc Parcerisas y Enric Casasses.
Portada del número 5 de Neon de suro, Miquel Barceló
"Homenatge a Joan Vinyoli"
Veig un gran foc.
Al bosc, els arbres
van caient, d’un a un,
amb parsimònia.
Cada branca és una atxa
que il·lumina el pas,
ara desfet.
Les dones del rodal
han anat totes a buidar
els pous i a escolar les cisternes.
A la cruïlla de la nit amb l’albada
l’alosa entreté debades el cant
del rossinyol.
El rou cendreja,
aclapara els badius.
El matí inflama la ginesta.
La consigna s’estén de boca en boca:
«Tots volem habitar prop de la mar!»
Lluís Urpinell
La experimentación de las revistas Èczema, Blanc d’Ou i Neon de suro, vinculadas a la vanguardia artística, y las principales tendencias de la poesía de texto, a partir de documentos originales de Antoni Marí, Miquel Desclot y Maria-Mercè Marçal.
"Pètals de Caps Blaus"
I quan la llengua sigui morta
—la llengua morta—
com sabrem les coses?
Les veurem?
La llengua tacte
acaronarà les formes
sense nom
sense sentit.
Biel Mesquida
Nota: No todo el material aquí presente forma parte de la exposición.+ Información:
http://www.artssantamonica.cat/
http://www.fundaciopalau.cat/fundacio-palau/ca.html
http://www.lletra.com/
http://www.nuvol.com/noticies/quan-erem-hippies/
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
