dijous, novembre 27, 2014

Johannes Vermeer i la Música


 1662-1663, Dona amb un llaüt prop d'una finestra, Metropolitan, Nova York

La música va ser un dels temes més populars de la pintura holandesa, i va portar a moltes i diverses associacions. En els retrats, un instrument musical o una partitura podrien suggerir l'educació o la posició social del retratat; en escenes de la vida quotidiana, pot actuar com una metàfora de l'harmonia, o un símbol de la fugacitat.

1662–1663, La lliçó de música, The Royal Collection (Londres)

1669-1670, La carta d'amor, Rijksmuseum Amsterdam

1670-1672, Dona jove asseguda davant del virginal, Col·lecció Privada

Johannes Vermeer (1632-1675) és sens dubte l'artista holandès més conegut del segle XVII, sobretot per la ja icònica "Noia de la perla" (c. 1665). Però aquesta entrada s'endinsa en la intimidat de les retratades, dones joves soles jugant majoritàriament amb el virginal, amb l'excepció de "La lliçó de música" i "La carta d'amor". Elegants i misterioses, que criden la nostra atenció amb les seves mirades, conservant el just punt de reserva per fer-nos sentir que les hem interromput.

1670-1672, Dama dreta davant el virginal, National Gallery (Londres)

1672, La Guitarrista, Kenwood House (Londres)

1673-1675, Dama asseguda davant el virginal, National Gallery (Londres)



divendres, novembre 21, 2014

La Mirada de Gaudenzio Marconi (1841-1885)


Gaudenzio Marconi (1841-1885) Fotògraf Suïs d'origen Italià que desenvoluparà el seu treball a França. A finals de la dècada de 1860, s'inscriu a "l'École des Beaux-Arts" de París, jugant un paper molt important en el desenvolupament de la fotografia i de les arts, ja que les seves fotografies van servir de base i model per a artistes plàstics de l'època, entre ells Rodin, no obstant això no ha estat conegut com un pioner de l'incipient art fotogràfic sinó que ha estat classificat, a causa del caràcter classicista de la seva obra com un acadèmic de les arts, ja que els seus models ens plantegen una mirada basada en les pintures i escultures del passat.









L'any 1870 es va traslladar a Brussel·les, on va continuar el seu treball i va obrir la botiga-estudi "Photos des Beaux Arts Marconi" comercials al número 53 de les Gallerie du Commerce.









+Informació:

http://www.artnet.com/artists/gaudenzio-marconi/past-auction-results

dijous, novembre 13, 2014

"Maximin: ein Gedenkbuch" de Stefan George



Maximin: ein Gedenkbuch (Un Llibre Memorial) és un himne d'amor a un jove poeta, mort a la flor de la vida, de part d'un altre poeta, Stefan George (1868-1933), publicat l'any 1907. El "Maximin" que dóna títol al llibre va ser Maximilian Kronberger (1888-1904) qui al voltant dels 14 anys va conèixer a Stefan George; qui a les hores tenia 34 anys. Pel que sembla, George es va enamorar del noi, i va quedar devastat quan dos anys més tard va morir de meningitis. Maximin: ein Gedenkbuch és el resultat del seu dolor, una col·lecció de poemes tristos, que va ser il·lustrat per Melchior Lechter. La memòria de Maximin esdevindria en una obsessió quasi religiosa per a George, que va acabar fent de Maximin una mena de bíblia del culte homosocial.




Sorprenentment aquest llibre no danyaria la seva reputació de Stefan George, fins i tot entre els nazis que més tard venerarien la seva poesia. George, contemporani d'Oscar Wilde, tenia un caràcter oposat al del dramaturg britànic, ja que era posseïdor d'un fred esteticisme la qual cosa li preserva de les pulles dirigides a Wilde i altres.




Maximin: ein Gedenkbuch pot ser consultada o descarregada a la Universitat de Heidelberg

+ Informació:

http://www.johncoulthart.com/feuilleton/maximin ein gedenkbuch by stefan george
http://www.nthuleen.com/papers/711George.html


dijous, novembre 06, 2014

El Mestre Bartomeu, a cavall del Romànic i el Gòtic

 s.XIII, Cercle del Mestre Bartomeu, Timpà del Calvari procedent de l'hospital dels Capellans de Girona.

Noticies que passen desapercebudes i no deurien, aquesta és una d'elles, el passat 23 d'octubre, el Museu d'Art de Girona va presentar la restauració de dues obres escultòriques, datades a cavall dels segles XIII i XIV, pertanyents al cercle del Mestre Bartomeu. Una és un Crist crucificat que forma part del conjunt de la Crucifixió procedent de la porta del cementiri de la Catedral de Girona, i l'altre és el Timpà del Calvari, procedent de l'hospital dels Capellans de Girona.

La importància d'ambdues obres, realitzades sobre pedra de Girona tallada i policromada, rau en el fet que ens troben davant de dues obres de transició, quan el Romànic comença a decaure i el Gòtic comença a fer les seves primeres passes. Però hi ha un altre element important, el fet que el Mestre Bartomeu, actiu a Girona entre els anys 1270 i 1290, és el primer escultor gòtic català del qui es coneix el nom i l'introductor del Gòtic a Catalunya. Autor suposat de dos sepulcres episcopals (Guillem de Montgrí a la Catedral de Girona i de Bernat d'Olivella a l'església de Santa Tecla la Vella a Tarragona) un altre de reial (Pere el Gran al monestir de Santes Creus), i director d’una de les més grans portades monumentals del país (Portada gran de la Catedral de Tarragona)

s.XIII, Cercle del Mestre Bartomeu, Crist Crucificat procedent de la porta del cementiri de la Catedral de Girona.


+ Informació:

http://ddd.uab.cat/pub/locus/11359722n7/11359722n7p117.pdf

dimecres, octubre 29, 2014

Europa: una profecia

 L'ancià dels dies (làmina 1)

El poeta, il·lustrador i gravador anglès William Blake (1757–1827) va publicar per primera vegada Europa: una profecia en 1794, un any després de l'aparició de la seva obra Amèrica: una profecia. En tots dos llibres, Blake va intentar determinar el patró que s'amaga darrere de la història humana i, en particular, dels successos transcendentals que van ocórrer en tots dos costats de l'Atlàntic entre el final de la Revolució nord-americana en 1783 i l'esclat de la guerra entre França i Gran Bretanya en 1793. Blake, que al principi va ser un entusiasta de la Revolució francesa, va percebre el sorgiment d'un món de privació i misèria a Europa, com ho descriuen "La fam" (làmina 9) i "La plaga" (làmina 10). El frontispici (làmina 1) inclou una de les obres d'art més famoses de Blake, «L'ancià dels dies», que representa a Déu Pare com una figura poderosa, tocant la Terra amb un compàs. La majoria dels llibres de Blake no es van publicar en el sentit tradicional, sinó que van ser impresos per col·leccionistes privats o llibreters de Londres per encàrrecs especials. Com a conseqüència, són llibres extremadament rars. Aquesta còpia, de la Col·lecció Lessing J. Rosenwald de la Biblioteca del Congrés, és una de les nou còpies supervivents de l'obra.

 (làmina 2)

 (làmina 3)

 (làmina 4)

 (làmina 5)

 (làmina 6)

"Blake va ser un home profundament religiós que va viure tancat al seu propi món, menyspreant l'art oficial de les acadèmies i renunciant a acceptar les seves normes. Alguns van creure que estava completament boig; uns altres ho van menysprear com un pobre gillat, i solament alguns dels seus contemporanis van creure en el seu art i li van lliurar de la misèria. Va viure realitzant gravats, unes vegades per a uns altres, i en ocasions per il·lustrar els seus propis poemes. En "L'ancià dels dies" es diu que Blake va veure aquesta enigmàtica figura d'una ancià inclinat per mesurar el globus amb un compàs en una visió surant damunt d'ell, i a la part alta d'una escala, quan va estar vivint en Lambeth.

És una grandiosa visió de Déu posant una volta sobre la faç de l'abisme. Hi ha una mica de la figura del Déu segons Miguel Ángel en aquesta imatge de la creació, doncs Blake va ser un admirador de Miguel Àngel. Però a les seves mans, la figura s'ha convertit en meravellosa i fantàstica. En efecte, Blake es va formar una mitologia peculiar, i el personatge de la visió no va ser, estrictament parlant, un totpoderós, sinó un ser creat per la imaginació de Blake al que aquest li va donar el nom de Urizén. Encara que Blake va concebre a Urizen com a creador del món, va jutjar que aquest era pervers, sent per tant el seu creador un esperit maligne. D'aquí el caràcter de malson paorós de la visió, en la qual el compàs apareix com un llampec de llum en una nit fosca i tormentosa.

Blake va estar tan sumit en les seves visions que va rebutjar dibuixar del natural i va confiar enterament en la seva mirada interior. És fàcil assenyalar incorreccions en els seus dibuixos, però fer-ho així seria ignorar l'objecte del seu art. Igual que els artistes medievals, no es va preocupar de la perfecta reproducció de les figures, perquè el sentit de cadascuna de les quals componien els seus somnis va ser de tan avasalladora importància per a ell que la simple qüestió de la seva correcció li semblava trivial. Va ser el primer artista després del Renaixement que d'aquesta manera es va rebel·lar conscientment contra les normes establertes per la tradició, i difícilment podem condemnar als seus contemporanis per haver-li jutjat horrible. No fa si més no un segle que va anar universalment reconegut com una de les figures més importants de l'art anglès."

E. Gombrich: Història de l'art


 (làmina 7)

(làmina 8)

  La fam (làmina 9)

 La plaga (làmina 10)

 (làmina 11)

 (làmina 12)

 (làmina 13)

 (làmina 14)

 (làmina 15)

 (làmina 16)

 El foc de Paris (làmina 17)