diumenge, de juliol 26, 2015

El Celler de la Societat Agrícola de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)

Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)
Façana principal del celler. Imatge: Josep Giribet

Per regla general quan sentim parlar de recuperació o restauració del patrimoni artístic tenim la tendència a pensar en quadres, escultures, palaus, esglésies, etc. Poques vegades o quasi mai pensem en el patrimoni industrial, fàbriques, colònies, naus, elements que pensem que no posseeixen aquest valor artístic que sí que donem per cert a totes les altres. Això és un error que ha dut al fet que bona part d'aquest patrimoni, en el moment que ha perdut el seu ús original, s'hagi malmès o hagi desaparegut, perdent d'aquesta manera part de la historiografia i de la possibilitat de reconstrucció històrica, tant social com arquitectònica i cultural. Pensem que moltes d'aquestes construccions eren no sol l'expressió del progrés econòmic i d'enriquiment de l'aleshores potent burgesia catalana o de les societats cooperatives, que feia una exhibició de poder sinó un orgull per les poblacions on aquestes edificacions s'aixecaven, per la qual cosa grans arquitectes del moment es varen fer càrrec de la seva construcció.

Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)
Façana lateral del celler. Imatge: Josep Giribet

El Celler de la Societat Agrícola de Rocafort de Queralt és una d'aquestes magnífiques construccions que han arribat fins el nostres dies, i que gràcies a la col·laboració entre l'Obra Social de la Caixa i el Departament de Cultura acaba de ser restaurat dintre del programa "Cellers Cooperatius" que porten a terme conjuntament les dugues institucions abans esmentades per a recuperar edificis històrics d’aquest tipus de gran valor artístic i patrimonial.

Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)
Ceràmica a la façana amb la data de construcció. Imatge: Josep Giribet

Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)
Ceràmica a la façana. Imatge: Josep Giribet

El Celler de la Societat Agrícola de Rocafort de Queralt data de l'any 1918, i va significar el "debut" d'un dels grans especialistes en construccions agroindustrials de Catalunya, Cèsar Martinell, essent una gran plataforma per la seva carrera.

Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)
Vista dels arcs parabòlics. Imatge: Josep Giribet

Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)
Vista de la nau, amb coberta de teula a dues vessants sobre encavallada de fusta. Imatge: Josep Giribet

Segon paraules Joan Fuguet i Sans, doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona, la construcció d'aquest celler "era la més important i significativa que es produïa als nostres pobles des de la construcció dels temples parroquials del segle XVIII" i com a tret característic va ser l’únic que va rebre ajut econòmic directe de la Mancomunitat de Catalunya a través de la Caixa de Crèdit Comunal.

+ Informació:

Joan Fuguet Sans, "El celler del Sindicat Agrícola de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà): primera obra agrària de l'arquitecte Cèsar Martinell, 1918", a Aplec de Treballs, 8, CECB, Montblanc, 1988, p. 39-57.

Joan Fuguet Sans,"L'arquitectura dels cellers cooperatius a la Conca de Barberà (1900-1923)", a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 18, Barcelona, 1989, p. 235-255.

dimecres, de juliol 15, 2015

Pere Català i Pic


 1940-1950,  Retrat de Pere Català i Pic realitzat pel seu fill Pere Català i Roca

"La fotografia troba la seva personalitat, i arraconant tots el tòpics manllevats, sorgeix amb una nova estètica, amb nous elements emocionals propis i es fa senyora del camp on impera el blanc i el negre absoluts, estrident, esmaltat. Ens comença a donar abstraccions de la forma, profunditats de vaguetat infinita, sorpreses de realitat invertida, arrenca líriques notes de la duresa d'un contrast i exalta la realitat desapercebuda a una monumentalitat inigualada"

Pere Català i Pic, Mirador, 14 de febrer de 1935

24 de juny de 1918, Inauguració de la Biblioteca Popular Valls, l'orador va ser Eugeni d'Ors

 24 de juny de 1918, Inauguració de la Biblioteca Popular Valls, l'orador va ser Eugeni d'Ors 


 1920-1930, Montblanc, vora el riu

 1924, Sant Joan, Festa Major de Valls. Arxiu Municipal de Valls

 1930, Les dues colles de Valls actuen simultàniament en la diada de festa major de Sant Joan

 1931, Castellers enfilant un castell a la plaça del Blat de Valls, MNAC 

 1931, Festes de la Candela de Valls, Ball de la Primera. MNAC

 1931, Ball de bastonets. Ritme, agilitat, color, vista...MNAC

 1931, Festes de la Candela de Valls Ball, de la Primera. MNAC


"El món està cobert de coses que tenen personalitat i expressió, que tenen una variabilitat d'expressions, i el que cal és veure, i més que veure comprendre amb subtilesa i intensitat"

 1931, Vista nocturna de la façana il·luminada del banc de Valls. MNAC

 1931, Xocolata Juncosa, MNAC

 1933, Sense Títol. MNAC

 1935, Sense títol. MNAC

 1935, Vas de cristall. MNAC

 1947, Indústries Gràfiques Cantín. MNAC

 1935, Sense Títol. MNAC

 1935-1936, Billy. MNAC

 Publicat el 24 d'octubre de 1936 a la Vanguardi, Aixafem el Feixisme. MNAC

"Cal no oblidar que la publicitat també revela, i en gran manera, el grau de civilització d'un poble"

Pere Català i Pic, Mirador, 1932


+ Informació:

http://museunacional.cat/ca/Pere Català i Pic
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere Català i Pic
https://www.facebook.com/PereCatalaiPic


dissabte, de juliol 04, 2015

Manuel Malagrida: "Cigarrillos París", el Cartell Modernista al Museu de La Garrotxa

 Manuel Malagrida i Fontanet amb Teresa Pons i Pulles, Fons Manuel Malagrida

Una de les joies del Museu de la Garrotxa  (Olot) és la col·lecció de 46 cartells de "Cigarrillos París" dissenyats, entre els anys 1900-1901, per els dos concursos convocats per l'industrial Manuel Malagrida i Fontanet, i que van aconseguir aplegar als principals artistes del moment: Alphonse Mucha, Ramon Casas, Xavier Gosé, Laureà Barrau entre molts d'altes.

1897, Alphonse Maria Mucha

La vida de Manuel Malagrida, fill d'emigrants italians i emigrant ell mateix, és absolutament fascinant i intentar fer una síntesi és una mica difícil, hi ha material per fer una gran pel·lícula, únicament apuntar que va néixer a Olot l’any 1864, va emigrar a l’Argentina amb 26 anys, després de treballar a Barcelona i París. Deu anys després de la seva arribada, era considerat l’empresari més important de la industria del tabac al país llatinoamericà i propietari de "Cigarrillos París".

Manuel Malagrida i Fontanet, Fons Manuel Malagrida

L’any 1903 Manel Malagrida va contraure matrimoni amb Teresa Pons i Pullès, boda que va ser considerat l'esdeveniment social de l'any. De mica en mica es desvincula de la seva relació amb l’Argentina i s’estableix a cavall entre Barcelona (Casa Malagrida, Passeig de Gràcia 27) , Premià de Mar i Olot. A partir de 1910 seran contínues les seves aportacions a la millora de la ciutat, penseu en la presència del seu nom a la ciutat d'Olot, començant pel nom de l'Eixample o la Torre Malagrida, així com també les donacions a institucions benèfiques.

1900, "Shagu Sharra", Cándido Villalobos

1900, "Fides", Antonio Vaccari

1900, "Jugend", Aurelio Jimenez

1900, "Matilde", Fernando Fades

1900, "Boulevardier", Decoroso Bonifanti

1900, "Satán", Antonio Vaccari

1900, "¡Levántate y Fuma!", José María Cao Luaces

El concurs organitzat l’any 1900 es convocà a nivell argentí i tingué gran ressò en la comunitat artística del moment. S’hi van presentar 118 propostes. El segon concurs, de l’any 1901, es va internacionalitzar la participació, fet que provocà un augment notable del nombre de propostes rebudes, passant de les 118 del 1900 a les 555 de la segona edició. D’aquest segon concurs cal destacar la participació de Ramon Casas, Xavier Gosé o Laureà Barrau entre molts altres.

 1901, "Amor", Aleardo Villa

 1901, "Irredento", Leopoldo Metlincovitz

 1901, "Montmatre", Ramon Casas i Carbó

 1901, "Berta", Laureà Barrau

 1901, "Gamin", V.P. Tapin

 1901, "Romanesque", Xavier Gosé

 1901, "Briomel", Belmiro de Almeida

Manuel Malagrida va morir a Barcelona el dia 15 de maig de 1946, Les seves despulles descansen al seu panteó al Cementiri de Montjuïc.

 + Informació:

http://www.olotcultura.cat/cigarrillos-paris/
http://www.olotcultura.cat/wp-content/uploads/cigarrillos_paris.pdf


diumenge, de juny 28, 2015

Pavlos Mathiopoulos (1876-1959), L'esprit de la Belle Époque a Grècia


Autoretrat

Quan llancem una cerca a internet, o agafem qualsevol manual d'art, i fem una cerca sobre l'art a Grècia anem a parar a un lloc comú, l'art a la Grècia Clàssica, o el que és el mateix, la història de l'art a Grècia fins al Període Hel·lenístic. A partir d'aquí res, potser amb una mica de sort podem trobar alguna referència dins l'art Bizantí, dintre de la pintura d'icones. Això és el que es diu Cànon, uns passen a formar part d'ell, altres es queden fora, això no vol dir que no hagi passat res, sinó que es considera absent de rellevància dins la història de l'art. Després, com és natural venen les revisions i les revisions de les revisions, i els que estaven amunt es diu que eren sobrevalorats i els que estaven a vall pugen esgraons, però sempre dins el Cànon. I a mi m'agrada fugir-hi.  

 Retrat de noi asseguda

 Retrat masculí

 Retrat de Nikiphoros Lytras

 Retrat de Odyssseus Fokas

 Nu masculí

Nu Masculí

Nascut a Atenes l'any 1876, Pavlos Mathiopoulos, va estudiar pintura a l'Escola de Belles Arts d'Atenes, en la qual va tenir com a mestre a Nikiforos Lytras. Més tard va ser alumne de Jean-Joseph Benjamin-Constant, Jean Paul Laurens i Jules Joseph Lefebvre a l'Acadèmia Julien de París.

 Nu masculí

Nu femení

Dama amb un gos

Després de la pluja al carrer de la reina Sofia

Forma femenina

Carrer Panepistimiou

Torna a Atenes l'any 1903, convertint-se aviat en el pintor de moda de la burgesia atenesa en les primeres dècades del passat segle. Va ser professor de la Facultat de Belles arts fins al 1949 que va ser triat acadèmic.

Retrat de Ioannis Polemis

Nu masculí

Retrat de Katerini Hadjithanasiou

Nu femení

Roses Blanques

Nu masculí

En la seva paleta, va usar preferentment les tonalitats pastís sobre paper de color, aplicant  la pinzellada impressionista. Va destacar sobretot en els retrats de personatges de l'alta societat grega i en els nus masculins i femenins dotats tots ells de sofisticades expressions.
Són així mateix molt notables els seus paisatges urbans amb un caira impressionista. La influència dels simbolistes francesos, és clara en les seves obres al·legòriques. Va realitzar també nombrosos cartells amb dissenys inspirats en la Belle Époque.
Va morir a Atenes en 1956.

+ Informació:

http://www.nationalgallery.gr
http://www.larissa-katsigras-gallery.gr/